3 març 2016
En la societat actual les persones anem amb el pilot automàtic, com diu Victor Küppers, anem com “pollastres sense cap”, sempre corrent, pensant amb el que hem de fer després, amb el que no vam fer ahir, o amb el que ens va passar la setmana passada. Ens perdem el moment, no l’assaborim, no li prestem suficient atenció.
I una CoachingAgenda podríem dir que vol ser “el cap del pollastre”. Et vol ajudar a connectar amb tu mateix perquè donis direcció al teu dia a dia, al present. Si t’ho pares a pensar, segur que has experimentat aquesta sensació de què els dies passen i que vols fer coses (les tens pel cap voltant) però tampoc t’hi acabes de posar perquè se t’oblida, no tens temps, ja ho faràs, ara no et va bé…..
I aquestes coses que vols fer poden anar des de jugar més estona amb els teus fills, tornar-te més puntual, aprendre a cuinar, o fer un màster en màrqueting per progressar en la teva feina. Les persones tenim tendència a voler millorar, Abraham Maslow va clarificar aquest aspecte en la seva piràmide sobre les necessitats humanes: quan tenim cobert un nivell, normalment aspirem a voler cobrir un altre nivell superior. Per tant, l’aspiració a progressar, els propòsits i els objectius formen part de la nostra naturalesa humana.
Aleshores, potser el que ens ajudaria és pensar uns minuts al dia en nosaltres mateixos, en què volem fer realment. En forma de petits objectius del dia, de prioritats personals i de feina, d’ocupar-nos del nostre benestar, de motivar-nos, d’autoavaluar-nos….i tot això és el que et facilita una CoachingAgenda. A partir d’aquí la feina és de cadascú, passar a l’acció és responsabilitat d’un mateix sempre, però a mi m’encanta una frase que diu “el primer pas no et porta on vols anar, però et treu d’on estàs”.
El potencial de les persones és infinit, i per treure’l de vegades només has de començar a dubtar de tu mateix. Molts cops no fem determinades coses perquè creiem que no som capaços, que no està fet per nosaltres, o mil excuses que ens posem, però començar a dubtar és genial. És el primer pas per tombar velles creences. I per dubtar necessites nous coneixements, nous recursos, noves idees, perquè és com si t’obrissin la ment. Per aquest motiu realitzar activitats com un mapa de desitjos a curt i llarg plaç, elaborar plans d’objectius, pensar en els teus talents, reflexionar sobre si ets actiu o proactiu….. per exemple, et poden fer començar a dubtar. I quan dubtes, penses, i quan penses busques respostes que generalment et porten a un altre escenari en el qual hauràs de millorar algun aspecte. I aquests petits canvis van conformant el teu progrés cap a la vida que a tu t’aporta un major grau de satisfacció.
Doncs bé, a banda de donar direcció al teu dia a dia, una CoachingAgenda et vol aportar recursos que et facin “dubtar”. Pel que em diuen, hi ha persones que aprofiten aquests recursos extres que aporten les nostres agendes en situacions molt diferents: quan van en autobús, s’esperen a la consulta del metge, estan a la cua de la ITV del cotxe, o al sofà un diumenge a la tarda. En qualsevol cas, són moments per reflexionar sobre certs aspectes, d’una manera ordenada i concreta (no voltant pel cap de tant en tant), i els tens a l’agenda per veure’ls sempre que vulguis. No se t’oblidaran i no es perdran.
Resumint, una CoachingAgenda és el “cap del pollastre” perquè és una eina que et facilita que connectis amb tu i progressis, facilitant-te que t’organitzis el dia a dia sense perdre de vista el que realment vols, i facilitant-te recursos diferents perquè reflexionis sobre la teva vida i progressis en els aspectes que no t’estan aportant prou satisfacció.
I tu, com vas en el teu dia a dia?
Mireia Seró
Creadora i Directora
CoachingAgenda
90
Etiquetes:coaching
